Com prevenir i tractar la leishmània
La leishmaniosi en gossos, coneguda també per 'malaltia del mosquit', és una de les malalties que més preocupen als propietaris de gossos i als veterinaris.
La leishmaniosi en gossos es transmet d'un animal a un altre a través de la picada d'un insecte anomenat flebòtom. Detectar la malaltia a temps és un factor clau per poder tractar-la i que el nostre gos es recuperi més ràpidament i amb menys seqüeles per a la seva salut. La prevenció de la leishmaniosi en gossos és la millor manera d'evitar-la, però hem de ser constants i no abaixar la guàrdia.
Per a això, a Centre Veterinari Les Torres de Rubí us ajudem a utilitzar les mesures preventives que s'adaptin millor al vostre gos en funció de la raça, l'edat i l'estil de vida.
Principals signes de leishmaniosi en gossos
Tenir en compte que alguns gossos amb leishmaniosi poden quedar asimptomàtics durant llargs períodes de temps ja que pot variar segons el seu sistema immunitari.
No obstant això, els signes clínics més freqüents són els cutanis, que es presenten, aproximadament en el 80% dels gossos malalts. Seguits dels símptomes generals com febre, apatia, aprimament i atròfia muscular.
Entre els signes clínics de la leishmaniosi en gossos trobem:
- Generals: Pèrdua de pes menjant el mateix o amb la gana disminuït, apatia, vòmits, diarrea, febre. També s'identifiquen: augment de grandària dels ganglis limfàtics, augment en el consum d'aigua i en la quantitat d'orina i pal·lidesa de mucoses.
- Cutanis o mucocutànies: Respecte a les lesions a la pell pot haver caiguda de pèl amb aparició d'alopècies. Així com presència de masses cutànies a la pell, mal estat de cabells i ungles, o excessiva descamació.
- Oculars: En els ulls pot aparèixer excessiu llagrimeig, pelats al voltant dels ulls, parpelles inflamades o lesions dins de l'ull. Aquestes lesions que poden conduir a un glaucoma o la panoftàlmia i per tant fins i tot a la ceguesa.
Com es fa el diagnòstic de Leishmaniosi en gossos?
A causa que els signes clínics de la leishmaniosi en gossos no són patognomònics, es recomana un examen físic complet i realitzar analítiques de sang i d'orina. Però el primer pas és el testatge mitjançant mètodes estandarditzats.
Un aspecte molt important a destacar de la Leishmaniosi en gossos
Hi ha un nombre de gossos que poden donar positiu en els tests diagnòstics però que no estan malalts i molts d'ells mai arribaran a estar-ho. No és el mateix positiu, que malalt; si un pacient és positiu a Leishmaniosi canina, però no té simptomatologia clínica, s'ha de continuar monitoritzant i ampliar les analítiques. Hem de considerar que sempre podria iniciar-se la fase clínica de la malaltia i que per tant sempre ha d'estar sota control veterinari.
Com prevenir la leishmaniosi en gossos
El risc de contagi de la leishmaniosi en gossos pot existir tot l'any. Especialment entre els mesos d'abril a l'octubre, època de màxima activitat del flebòtom. Per això, és fonamental assegurar-se que els gossos estan protegits durant els 12 mesos mitjançant diversos serveis i productes preventius:
- Aplicació de repel·lents: Consisteix en l'aplicació d'antiparasitaris tòpics de llarga acció. Disponibles en forma de collaret o pipeta en els períodes de l'any en què el mosquit té més activitat.
- Vacunació: No prevenen la infecció però sí redueixen el risc de progressió de la malaltia. Així com la probabilitat de desenvolupar signes clínics. Només es deuen aplicar a gossos que prèviament hagin donat negatiu a un test serològic en sang.
- Potenciar la resposta immunitària del gos: Hi ha productes com xarops que podem utilitzar tant com a tractament com a prevenció. La seva funció és potenciar el tipus de resposta immunitària que protegeix a la nostra mascota de la leishmaniosi en gossos.
- Test serològics: Es recomana realitzar al menys un cop a l'any. El cribratge anual és el mètode més eficaç per a la detecció precoç de la malaltia, i així poder instaurar un tractament adequat abans que els símptomes apareguin o empitjorin.
Si la teva mascota ja està infectada, continua utilitzant mètodes de prevenció davant les picades del flebòtom. D'aquesta manera, a més d'evitar possibles recaigudes, reduiràs el risc que una nova picada iniciï un nou procés de transmissió a altres animals o, fins i tot, a persones.