Malaltia periodontal en mascotes

La higiene bucal és una cosa habitual en les persones. Cuidem les nostres dents per salut i també per una qüestió estètica. Les dents ens han de durar molts anys i són imprescindibles per alimentar-nos; a més, quan somriem ens agrada lluir una dentadura neta. No se'ns ocorreria descuidar-la durant mesos pels problemes que això comportaria. Aquestes mateixes regles s'han d'aplicar a les mascotes.

El raspallat diari de les dents no és un hàbit freqüent encara, però és molt important. Donada la dificultat que aquesta pràctica comporta, cal educar-los des de cadells perquè s'acostumin a aquest tipus de maneig. Existeixen productes específics: raspalls de truges toves, per no danyar les seves genives i pasta dentífrica especial, que pot ser ingerida i no dóna problemes intestinals.

Els snacks de textura dura o pinsos secs ajuden per la seva acció mecànica, però en cap cas substitueixen a la raspallada. Les joguines tenen una acció similar, aprofitant el seu costum de rosegar les coses amb passió.

Si no tenim cura aquest aspecte del manteniment d'una mascota, ràpidament es formarà una placa bacteriana prop de la geniva, de color groguenc i que condueix a la formació de la tosca o placa per la deposició de minerals de la saliva. La geniva s'inflama a causa de la tosca i es retreu, i el problema arriba a afectar els teixits que envolten i subjecten a la dent (teixit periodontal), i que pot acabar amb pèrdua de la peça. A més, aquest focus infecciós pot passar a la circulació sanguínia i donar problemes en fetge, ronyons, cor o pulmons.

Els signes que ens indicaran si la nostra mascota té aquesta malaltia són:

• mal alè
• coloració groguenca de la dent (placa bacteriana)
• càlcul marró-grisenc (tosca) quan ja està més evolucionada
• geniva inflamada i envermellida; en ocasions fins i tot existeix sagnat
• salivació, dificultat per mastegar i fins i tot dolor, que porta a el rebuig del menjar.
• despreniment de peces dentals (no per l'edat, sinó per falta d'higiene)

Algunes races de mida petita, com el Yorkshire, el Chihuahua o el Maltès, sembla que desenvolupen amb més rapidesa aquesta malaltia. També aquelles mascotes que són alimentades a base de menjar de llauna, que és més tova i no té acció mecànica, sinó que per contra, roman més temps en la cavitat bucal.

Quan la malaltia ja està instaurada, i abans que evolucioni a pitjor, és recomanable demanar consell veterinari. Normalment es realitza una neteja bucal, i per a això es requereix anestèsia general; els nostres animals no són tan pacients com nosaltres, i no col·laboren obrint la boca i deixant-se fer. Si la malaltia està molt avançada, pot ser que necessiti tractament antibiòtic i alguna extracció dentària d'aquelles peces més afectades.

Com veus, la higiene dental és una qüestió important per a la seva salut i benestar. Hem de conscienciar-nos de la necessitat d'aquest hàbit, per evitar problemes en el futur. Revisa la boca de la teva mascota i no dubtis a consultar qualsevol dubte a l'equip de veterinaris de Centre Veterinari les Torres de Rubí.