Les Malalties Vectorials són aquelles produïdes per una gran varietat d'agents infecciosos (bacteris, virus i paràsits) que es transmeten per mitjà d'insectes que actuen com a transmissors o com a part del cicle vital de l'agent. Entre ells tenim les paparres (que no són insectes sinó artròpodes), polls, puces i dípters (mosquits, flebòtoms i mosques).

Aquest tipus de malalties són molt importants perquè:

• Poden ser molt patògens
• La transmissió és impredictible
• El diagnòstic i control són difícils
• Els símptomes són molt diversos i solen desenvolupar-se després d'un llarg període d'incubació que vol dir que pot arribar a passar molt temps des que l'animal pateix la picada fins que apareixen els primers símptomes Se'ns oblida que el gos va tenir paparres l'estiu passat o que vam estar de vacances en una zona amb molts mosquits, per exemple.
• Els símptomes no són específics, poden recordar-nos a multitud d'altres patologies.
• Els animals poden actuar com a reservoris, és a dir, no pateixen la malaltia però tenen l'agent patològic al seu interior, de manera que poden actuar com a focus d'infecció per a altres animals.
• Algunes d'aquestes malalties són Zoonosis, és a dir, poden transmetre als humans: Leishmaniosi, Dirofilariosi, Borreliosi, Ricketsiosi i Bartonellosi.

La situació epidemiològica a Europa es veu influenciada per:

• Els canvis climàtics i ecològics.

• La normativa regional i nacional en el maneig de gossos i gats abandonats.

• L'augment de desplaçaments dels animals de companyia 

Avui dia a Europa tenim una sèrie de malalties que s'anomenen emergents bé per l'augment de la importació d'animals infectats, bé perquè els vectors es desplacen i s'estableixen en zones que anteriorment no eren endèmiques, és a dir, no presentaven casos d'aquestes malalties.

Exemple: Gossos adoptats a Alemanya, han fet que aparegui la leishmaniosi allà. Ha estat un repte per a la professió veterinària perquè no es trobava entre les malalties endèmiques (típiques) de la zona.

Una altra causa important de l'aparició d'aquestes malalties són els animals salvatges, que actuen com a reservoris.

Les malalties transmeses per vectors només es poden controlar de forma eficaç si coneixem els agents patògens i als seus vectors.

Consideracions sobre l'estat de salut de la mascota i tipus de vida

Els animals necessiten una cura individualitzada i adaptat a les seves necessitats
animal

L'edat i l'estat general de salut de l'animal són importants, així com la seva història clínica i la seva procedència.

Algunes races o individus presenten una predisposició genètica a desenvolupar determinades malalties (Leishmaniosi).

Hi ha malalties concomitants (que apareixen al mateix temps) que poden predisposar o agreujar malalties transmeses per vectors (insuficiència cardíaca, limfoma, quimioteràpia).

Medi Ambient

Els gossos i gats que viuen en col·lectivitats o els animals que viuen a l'exterior tenen major risc d'adquirir malalties transmeses per vectors.
El risc de transmissió també depèn de diverses condicions locals com el microclima i la topografia local.

Nutrició

Una nutrició inadequada afavoreix l'aparició de nombroses malalties, entre elles les de transmissió vectorial.

Lloc de Residència i Desplaçaments

Els animals que viuen o viatgen a una zona endèmica de certes malalties tenen més risc de patir-les. Exemples:

• Animals que van de vacances amb els seus amos
• Canvis de residència
• Viatges a exposicions canines i felines
• Animals que passegen pel camp, etc. 

Posted by Centre veterinari Les Torres